ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES

ECO4 U07 ELS DINERS I LES SEVES FORMES

ACTIVITAT 1

Els diners
Molts llibres de text defineixen els diners com “tot allò que compleix les funcions dels
diners”, en el que ve a ser una definició força circular. Però és cert que definir el diner
és més difícil del que sembla, perquè el cert és que la condició de diners no és
absoluta, ho és o no ho és, sinó que més aviat, les coses son “una mica” diners o
“bastant” diners... estrany, oi? Ara que ja hem parlat a classe, reflexiona sobre si
consideraríem diner o no els següents ítems, tot raonant la teva resposta...


- Un bitllet de 50 €
- Una targeta de crèdit
- Un taló bancari de 500 €
- Un autògraf de Eduard Punset
- Els teus coneixements d’anglès. O, bé, els d’algú que en sàpiga. (No ho veus clar?
Potser aquest i et donarà què pensar)
- Un dipòsit a la vista amb 600 €
- Un autògraf de Lionel Messi
- Un quadre de Velázquez
- Mig kilogram d’or
- Un bitllet de 100.000.000.000.000 dòlars zimbauencs

a) Obre un nou post al bloc, explicant els teus raonaments

- Un bitllet de 50 €: Si ja que òbviament son euros i estan reconeguts arreu del món.- Una targeta de crèdit: Si ja que representa diners crediticis.- Un taló bancari de 500 €: Si, si es nominal a la persona que el rep.- Un autògraf de Eduard Punset: No, no esta considerat com diners.- Els teus coneixements d’anglès. O, bé, els d’algú que en sàpiga: No ho són, ja que són coneixements.- Un dipòsit a la vista amb 600 €: Si que són diners, ja que es poden fer servir per comprar i encara que un dipòsit no siguin diners en físic si que en tenen.
- Un autògraf de Lionel Messi: No esta considerat diners.- Un quadre de Velázquez: No, encara que si el vens, si en pots treure diners.- Mig kilogram d’or: No són diners físics però si te'l poden intercanviar per diners 
- Un bitllet de 100.000.000.000.000 dòlars zimbauencs: Si que són diners però  només te l'admeten a aquell país, fora no es considerarien diners.

AINA

VISITAR PERFIL

• Activitats Llibre
• Glosari

Archivo

Denunciar uso inadecuado

ECO4 U06 SALUT FINANCERA. Els deutes (III): crèdits ràpids - ACTIVITAT 6

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 6

Els deutes (III): crèdits ràpids

Els crèdits ràpids son crèdits per imports baixos i amb períodes de devolució curts. Al llibre de text parla de que son poc recomanables, donada la seva TAE “prohibitiva”. Farem una gira per alguns dels llocs que ofereixen aquesta mena de crèdits.

Aquests no son de broma, nois

Totes aquestes pàgines disposen de “simuladors” que informen de les condicions però, sobre tot, del cost que suposen els seus serveis pels clients. Examina les seves ofertes i omple la graella:

	Cashper	Cofidis (Crédito directo)	Fleximoney	Vivus	Kredito24	OKMoney (Nuevo cliente)
Quantitat mínima per demanar	50€	500€	500€	50€	75€	100€
Quantitat màxima per demanar	500€	4000€	1000€	300€	750€	400€
Període mínim devolució	15 dies	13 mesos	3 mesos	7 dies	7 dies	14 dies
Període màxim devolució	30 dies	41 mesos	6 mesos	30 dies	30 dies	2 mesos
Indica la TAE?	si	si	si	si	si	si

A continuació, imagina que et calen:

a)    500 euros, que tens intenció de tornar en un mes, i  

Per demanar 500 € a Cashper hauria de tornar 655€, a Cofidis hauria de tornar 517'50 €, a Fleximoney hauria de tornar 602€ i a OKmoney hauria de tornar 601'97€

b)    3.000 euros, que tens intenció de tornar en un mínim de 3 mesos

Per demanar 3000€ a Cofidis hauria de tornar 3105€

ECO4 U06 SALUT FINANCERA. Les inversions (III) - ACTIVITAT 3

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 3

Les inversions (III)

El conjunt dels productes financers en que col·loquem els nostres estalvis rep el nom de “cartera” d’inversions.

(Si pares bé l’oïda, es pot sentir el “cri-cri... cri-cri...”)

Farem, però com si tinguéssim diners suficients com per tenir-ne una d’aquestes. Ajusta’t el nus de la corbata, posa’t bé el Rolex i atén: el rendiment d’aquest últim any de la teva cartera d’inversions, correctament diversificada, és el següent:

	Inversió inicial	Interessos	Dividends	Import de la venda	Valor actual de la inversió
Lletres del Tresor	100.000	3.000	-		100.000
Accions Telefònica	120.000	-	4.500		123.000
Accions Abengoa	80.000	-	-	72.000	-
Accions Santander	40.000	-	1.300		41.000
Fons Inversió renda  fixa	110.000	2.500	-		110.000
Fons inversió renda variable	30.000	-	250		33.000

Per calcular la rendibilitat d’una inversió qualsevol, cal seguir les següents passes:

a)    Suma els interessos i/o dividends al valor actual de la inversió (o a l’import de la venda, si has desinvertit)

b)    Divideix aquesta quantitat de diners entre la inversió inicial

c)     Multiplica per 100

d)    Resta 100

e)    Ja ho tens! El resultat és la rendibilitat obtinguda, en percentatge! Fàcil, oi?

1.     Obre un nou post al bloc. Calcula el rendiment obtingut


a) En cadascuna de les inversions, separadament

Lletres del Tresor: 3%

Accions telefònica: 6,25%

Accions Abengoa: -10%

Accions Santander: 5,75%

Fons inversió renda fixa: 2,27%

Fons inversió renda variable: 10,83%

b) En les inversions de renda variable

Inversió inicial: 270.000€

Dividends: 58250€

Inversió actual+import de la venda: 269.000€

c. En les inversions de renda fixa

Inversió inicial: 210.000€

Interessos: 5500€

Inversió actual: 210.000€

d. En el total de les inversions realitzades

Inversió inicial: 480.000€

Interessos + dividends: 11.550€

Inversió actual + import de la venda: 479.000€

ECO4 U06 SALUT FINANCERA. Les inversions (II) - ACTIVITAT 2

ECO4 U06 SALUT FINANCERA

ACTIVITAT 2

Les inversions (II)

Ha trigat un temps, però finalment, ho has aconseguit! La teva primera feina! Avui és el teu primer dia com assessor financer a Bofarull, Bofarull i Bofarull Inversions. La teva feina és aconsellar els clients sobre què fer amb els seus diners. Després de conversar informalment amb ells, obtens la següent informació...

Queda dit que has trigat un temps.

CLIENT 1: Srs. Gromenauer. Han rebut una herència de 35.000 €, que han pensat estalviar per d’aquí a uns 10 anys, quan els nens vagin a la universitat. Tenen ingressos regulars i disposen d’altres estalvis que els permeten gaudir de certa tranquil·litat econòmica.

CLIENT 2: Sra Jander. La sra. Jander, jubilada de no fa gaire, ha reunit 80.000 €, fruit de tota una vida d’esforços. Li ha quedat una pensió de jubilació relativament petita. Aspira a no passar problemes durant aquesta nova etapa vital  

CLIENT 3: Sr. Piticaun. El Sr. Piticaun disposa de 25.000 €. La seva voluntat és “posar-los a treballar”, és a dir, treure un rendiment. No l’importa assumir riscos, diu, però vol assegurar-se que podrà recuperar els diners ràpidament en cas necessari.

CLIENT 4. Sr. Apeich. Un noi de 4rt de la ESO. Disposa de 300.000 €, fruit d’un afortunat bitllet de loteria. No té ni idea de què fer amb els diners.

1. Obre un nou post al bloc. Analitza les necessitats de cada client en quant a Rendibilitat, Seguretat i Liquiditat.

Client 1
Liquiditat: Alta ja que la família quan vulgui pagar la universitat necessitarà els diners en efectiu.
Seguretat: Alta ja que s'haurien d'assegurar de no perdre diners.
Rendibilitat: Baixa ja que disposen d'estalvis suficients i no necessiten beneficis addicionals.

Client 2
Liquiditat: Mitjana o alta ja que dependria de les seves necessitats.
Seguretat: Alta ja que no es pot arriscar a perdre diners ja que la pensió és molt petita to i el que ha estalviat.
Rendibilitat: Alta ja que no disposa de molts ingressos i per tant convindria generar beneficis.

Client 3
Liquiditat: Mitjana ja que vol recuperar els diners en cas necessari.
Seguretat: Baixa ja que no l'importa assumir riscos i només vol generar beneficis.
Rendibilitat: Alta ja que vol generar beneficis addicionals.

Client 4
Liquiditat: Baixa ja que al fer 4rt d'ESO, encara es molt jove per convertir-los en diners.
Seguretat: Alta ja que no li convé perdre diners.
Rendibilitat: Alta ja que hauria de generar beneficis addicionals.

2. Quina creus que seria una bona inversió per cadascun dels clients abans esmentats?

Client 1
Una bona inversió seria el valor d' Obligacions, on el terme és de 10, 15 i 35 anys. Ells volen els diners per la universitat dels fills d'aquí a 10 anys. Per això, els convindria fer aquesta inversió, on es paga una rendibilitat establerta anticipadament i es retornen els diners invertits en un termini determinat.

Client 2
Si jo fos la Sra. Jander, faria un fons d'inversió de Mixta Fixa. On tindria uns diners assegurats en renda fixa un màxim d'un 70% i un màxim del 30% a Renda Variable. És a dir, si tingués accions i després les volgués vendre per mes diners del que les va comprar, obtindria un benefici.

Client 3
Si fos el Sr. Piticaun faria un fons d'inversió mixta variable on tenim un màxim del 30% dels diners a Renda fixa, on ens assegurem de recuperar els diners. I on tenim un màxim del 70% a renda variable on podem aconseguir beneficis, tot i que els risc sigui alt.

Client 4
En el cas de ser aquest noi, jo faria un fons d'inversió mixta fixa, on la major part dels diners els tindria assegurats en una renda fixa. Però, una petita part dels diners els invertiria en una renda variable per aconseguir beneficis addicionals.

ECO4 U05 PLANIFICACIÓ FINANCERA- ACTIVITAT 3

ECO4 U05 PLANIFICACIÓ FINANCERA

ACTIVITAT 3

El pressupost (II)

Imaginem que estem realitzant el pressupost familiar dels Bofarull: matrimoni, fill adolescent i filla preadolescent.  

Els Bofarull (foto d’arxiu)

Com ja saps, la primera fase consisteix en identificar despeses e ingressos. Bé, aquí tenim identificades les despeses corresponents a aquest mes:

Lloguer del pis	800 €/mes
Sortides cap de setmana	330 €/mes
Quota del gimnàs (pare)	70 €/mes
Alimentació i llar	800 €/mes
Material escolar	80 €/mes
Quotes escola	292 €/mes
Televisió/línies mòbils/internet	90 €/mes
Netflix	12 €/mes
Sopars i dinars fora de casa	160 €/mes
Menjar a domicili	135 €/mes
Parking	80 €/mes
Assegurances de la llar i de l’automòbil	600 €/any
Classes particulars d’anglès	80 €/mes
Quota del bàsquet (filla petita)	78 €/mes
Quota del conservatori, classes de piano (fill)	90 €/mes
Benzina (trajectes laborals)	180 €/mes
Roba	250€/mes
Despeses diverses de difícil previsió	2.400 €/any

Els ingressos de la família son el salari d’en Benet Bofarull a Tele 5, on s’encarrega de guionitzar Hombres, mujeres y viceversa  (2.454,5 €), i el de la seva dona, Montserrat, que treballa com a física nuclear al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i cobra el salari mínim interprofessional, 707,60  €.

1. Obre un nou post al bloc, classificant les despeses en les categories que ja coneixes.

Despeses fixes obligatòries: Lloguer del pis 800€ + Quotes escola 292€ +Material escolar 80€ + Parking 80€ .=1252€

Despeses variables obligatòries: Alimentació i Llar 330€ + Menjar a domicili  +Benzina 180 € + Roba 250€ + Assegurances de la llar i l'automòbil 600€ + Despeses de difícil previsió 2.400€+ televisió 90€= 3.850
Despeses innecessàries:+ Netflix 12€ +Sopars i dinars fora de casa 160€ més + Quota del gimnàs 70€ +quota de bàsquet 78€ + quota del conservatori 90€ + Clases particulars d'angles 80€ + 135€ menjar a domicili.= 625€

2. A continuació, formula tres pressupostos MENSUALS equilibrats en els escenaris
alternatius següents:

a) La família decideix mirar d’estalviar 300 € al mes.

Si decideixen eliminar totes les despeses inncessàries estalviarien 625 €, si nomès volen estalviar 300 € jo eliminaria Netflix, Sopars fora de casa i menjar a domicili.

b) La Montserrat és acomiadada i com que tenia un contracte rarot no li queda atur.

Haurien d'eliminar totes les despeses innecessàries. Per arribar a final de mes, haurien de reduir les despeses variables innecessàries com: l'alimentació (comprar marca blanca), reduir la roba i la televisió. També haurien de controlar les despeses diverses de difícil previsió.

c) La família decideix intentar estalviar per viatjar una setmana a Nova York. El cost del viatge per quatre persones seria de uns 8.000 €, i tenen pel davant un any.

Jo en aquesta situació no viatjaria, ja que s'ha d'estalviar més, però podrien viatjar a N.Y en un any reduint els costos innecessàries i controlant els gastos espontanis.