Activitat Llibre


UNITAT 1

PÀG 9. ACTIVITAT 1

Seria necessària l'economia si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva respost?
Crec que si visquéssim en un paradís ple de béns il·limitats no seria necessari l'economia ja no faria falta administrar els recursos

PÀG 18. ACTIVITAT 9

Per què l'anàlisi de beneficis i costos addicionals d'una decisió ja presa es coneix pel nom d'anàlisis marginal?  No es la primera decisió es la secundaria, que es fa a partir de una decisió ja feta.

ACTIVITAT 10

Quina tipus d'incentius coneixes que puguin influir en una decisió? Posa un exemple. Hi a dos tipus d'incentius, la recompensa i el càstig. Un exemple de càstig serià: Et quedes sense mòbil una setmana per no haver fet el que jo et deia

PÀG 19. ACTIVITAT 16

Identifica els costos i beneficis addicionals per a cadascuna de les decisions citades en lla següent taula.

Comprar unes vambes            Pagar 20 euros més per unes vambes de millor calitat

Cost addicional: Pagar 20 euros més
Beneficis addicionals: unes vambes de millor calitat

Viatjar en avió                       Pagar 10 euros més per escollir seient

Cost addicional: Pagar 10 euros més                           
Benefici addicional: Escollir un millor seient

Compra una TV                   Pagar 50 euros més per una que té una millor pantalla

Cost addicionals: Pagar 50 euros més                         
Beneficis addicionals:Una millor pantalla


PÀG 18. ACTIVITAT 12

Identifica quina branca de l'economia (microeconomia o macroeconomia) estudia els següents fenòmens:

a) Les pujades i baixedes dels preus       MACROECONOMIA
b)La competència entre les empreses     MACROECONOMIA
c)El consum de les famílies                    MICROECONOMIA
d)Les xifres de desocupació i ocupació    MACROECONOMIA
e)Les decisions del sector públic             MICROECONOMIA

ACTIVITAT 13

Identifica quins del següents titulars d'economia positiva i quins d'economia normativa:

a) Baixa el nombre de contractes registrats a la Seguretat Social    POSITIVA 

b) Puja el preu e la gasolina    POSITIVA

c) Davallada de la borsa    POSITIVA 

d) L'Ajuntament contractarà desocupats per a tasques de jardineria   NORMATIVA

e) El govern autonòmic suprimeix l'impost sobre successions  NORMATIVA

f) Disminueix el nombre de superfícies de distribució a Espanya     POSITIVA

g) El turisme millora els seus registres en relació amb l'any passat  POSITIVA


PÀG 19. ACTIVITAT 14


Copia la taula següent al teu quadern i emplena els buits que hi manquen

NECESSITATS                                BÉ (TANGIBLE)                               SERVEI (INTANGIBLE)

Oci                                                    Llibre                                                 Cinema
Seguretat                                          Candau                                               Segurata
Alimentació                                      Poma                                                 Supermercat
Vivenda                                            Porta                                                   Immobilitaria
Roba                                                 Abric                                                  Tenda roba
Sanitat                                              Medicaments                                      Assistència sanitària

ACTIVITAT 18

Quin és el cost d'oportunitat de les següents decisions?

a) Sortir amb amics en comptes d'anar a estudiar per l'examen d'economia. Cost oportinutat: Probablement pitjor nota en economia.

b) Fer servir els estalvis per comprar-se un mòbil en comptes d'una tauleta informàtica. Cost opurtunitat: Comprar una tauleta informàtica

c) Ballar a la discoteca en comptes d'anar al cinema. Cos d'oportunitat: Anar al cinema

d) Llegir a la biblioteca en comptes de nadar. Cost d'oportunitat: Anar a la piscina

e) Fer exercici en comptes de veure les teves sèries preferides a la televisió. Cost d'oportunitat: veure les teves sèries preferides

f) Menjar en un restaurant de menjar ràpid en comptes de seguir una dieta equilibrada. Cost d'oportunitat: Estar més gras.

UNITAT 2

PÀG 37 ACTIVITAT 12

Econolàndia és un país que esmerça tots els seus recursos disponibles en la producció de dos béns: tancs i trators. Les combinacions de producció, mesurades en unitats produïdes, són les que es mostren a la següent taula:

                     
                                A                       B                    C                       D                        E

Tancs                       0                       1                     2                        3                         4           

Tractors                 2000                1500               1000                   500                       0


a) Quin és el cost d'oportunitat de produir un tanc? Si produeixes un tanc no pots produir un tractor

b) Representa gràficament la FPP d'aquesta economia




c) En quin punt del gràfic Econolàndia assoleix la seva producció potencial? Hi ha dos punts que són ineficients.

d) Assenyala algun punt ineficient en el gràfic i coments quins factors poden explicar el fet que no assoleixi la seva producció potencial.





Es ineficient perquè estàs deixant  de produir 2 tanc

e) Explica per què hi ha certes combinacions que resulten inassolibles i assenyala-les al gràfic



Es inassolible perquè la producció no està preparada per assolir aquests nivells de producció i es per això que queda per sobre de la FFP

f) Fent servir com a referència la FFP d'aquest exemple, explica als teus companys els següents conceptes econòmics: escassetat de recursos. cost d'oportunitat i producció potencial.

El cost d'oportunitat és un valor, mesurat o no en diners, es allò a que renunciem cada vegada que prenem una decisió.

El PIB és un valor de la producció de béns i servei d'una societat en un període de temps


PÀG 37 ACTIVITAT 13

Un ceramista treballa cinc dies a la setmana a raó de vuit hores diàries. Si la seva producció diària és de 24 peces, quina és la seva producció setmanal? Quina és la seva productivitat per hora treballada?

24 x 5= 120 peces setmanals, producció   24 / 8= 3 peces per hora treballada, productivitat.

La seva producció setmanal és de 120 peces. La productivitat per hora treballada es de 3 peces

PÀG 37 ACTIVITAT 14

La següent taula mostra el treball que han fet dos flequers. La seva jornada laboral en el mes d'octubre va ser de quatre hora al dia:

       
                                                                Octubre         
                         Pastissos al dia                                            Productivitat 

Lluís                   24 pastissos                                                      ?

Tomàs                20 passtisos                                                      ?



a) Quantes unitats suma la producció diària d'aquesta fleca

La producció diària d'aquesta fleca són 44 pastissos

b) Calcula la productivitat per hora de cada flequer

Lluís: 24:4= 6 pastissos per hora
Tomàs 20:4= 5 pastissos per hora

c) Al novembre l'empresa va ampliar el contacte al Lluís i va passar a treballar vuit hores diàries, mentre que el Tomàs va continuar amb la mateixa jornada de treball. Aquell mes el Lluís va fer 32 pastissos  al dia i el Tomàs 24

Fes una taula similar a l'anterior i calcula la producció i la productivitat del mes de novembre

                                                              Novembre       
                         Pastissos al dia                                            Productivitat

Lluís                   32 pastissos                                                      8

Tomàs                24 passtisos                                                       6 


d) La producció del mes de novembre va créixer en relació amb la del mes d'octubre. Quina és la causa de l'augment

L'augment es a causa de l'ampliació del contracte del Lluís a vuit hores ja que va augmentar el número de pastissos en un dia.


UNITAT 3

PÀG 54 ACTIVITAT 16

Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C, segons veiem en la següent taula:

Tecnologia
Treball
(hores)
Capital
(màquines)
Rosques
A
8
4
64000
B
4
6
64000
C
8
6
64000

a) Raona quines són les tecnologies més eficients. Les tecnologies més eficients són la A i la B, ja que a la A es treballa 8 hores, però utilitzem 4 màquines i produïm 640000 rosques. En la B es treballa menys hores amb menys màquines i produïm el mateix. Per tant aquestes dos són les més eficients.

b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100 €/ per hora i el de les màquines, 175 €/ hora 
El cost total de la A es 1500 €
El cost total de la B es 1450€
El cost total de la C es 1850 €

c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica. La més econòmica es la tecnologia B ja que costa 1450 € 


PÀG 54 ACTIVITAT 17

Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
  • El lloguer del local = Fixa
  • La farina = Variable
  • El gas = Variable 
  • El salari del flequer = Fixa
  • L'electricitat = Fixa
  • El pagament de la hipoteca del local = Fixa
  • L'aigua = Variable
PÀG 54 ACTIVITAT 18

Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gaabriel Gazón esmerça matèria primera per valor de 40 € i treball assalariat per 20 €
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15 €/ unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12 €/ unitat. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18 €/ unitat
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400 €/ mes i ven tota la seva producció, calcula per a cada mes:

a) Els costos total
costos
agost
setembre
octubre
Cadires
4·100= 400€
4·90= 360€
4·140= 560€
Salari
2·100= 200€
2·90= 180€
2·140= 280€
Lloguer
400€
400€
400€
Cost total
1.000€
940€
1.240€

b) Els ingressos totals

Ingressos
Agost
Setembre
Octubre
Cadires
15·100= 1.500€
12·90= 1.080€
18·140= 2.520€

c) El benefici empresarial

Beneficis
Agost
Setembre
Octubre
1.500-1000= 500€
1.080-940= 140€
2.520-1.240= 1.280€

PÀG 54 ACTIVITAT 11

Com es comporten els consumidors i les empreses en una situació d'excés d'oferta? Les empreses si ofereixen massa quantitat en relació amb el que demanen els consumidors, els preus baixen. Com els productes estan barats, els consumidors incrementen la demanda i els preus comencen a pujar fins que el mercat s'estabilitza en un preu que equilibra l'oferta i la demanda.

PÀG 54 ACTIVITAT 12

Per què pugen els preus quan hi ha un excés de demanda? Com reaccionen les empreses? Si no s'ofereix prou quantitat per satisfer la demanda els preus pugen. Les empreses augmenten l'oferta per satisfer la demanda.

PÀG 54 ACTIVITAT 13

Quan a l'oferta i a la demanda, quan assoleix un mercat l'equilibri? El mercat s'estabilitza en un preu que equilibra l'oferta i la demanda.



 PÀG 55 ACTIVITAT 20


Preu €                             
Quantitat demanada per dia
Quantitat oferta per dia
5
150
35
10
125
70
15
100
100
20
75
130
25
50
160

A partir de la següent taula,contesta les següents preguntes:

a)Descriu el comportament de consumidors i empreses a mesura que puja o baixa
el preu del formatge.Quan el preu del producte costa poc, la demanda es bastant alta
degut al preu econòmic però quan les empreses ofereixen menys comença a haver hi
més demanda i pujen el preu, doncs la demanda no es tant alta perquè el producte es
més car, però les empreses van pujant cada vegada més el preu i doncs no hi ha tanta
demanda.

b)A quins preus es produeix un excés de demanda?I un excés de oferta?
Es produeix un excés de demanda als preus de 5 i 10€, . Un excés de oferta en els preus
es el de 20 i 25€ .

c)Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€?
I de 15€?
Quan el preu del formatge es 20€ i ha molta oferta però poca demanda ja i quan el preu
es de 10 € la oferta és bastant baixa però la demanda es molt alta Quan el preu es de 15€
la demanda es normal, es a dir ni molt alta ni molt baixa, i la oferta es igual , per tant
es podria dir es perfecte.

d)Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de
demanda, equilibri o excés d'oferta.

5= excés de demanda
10= excés de demanda
15= equilibri del mercat
20= excés d'oferta
25= excés d'oferta

PÀG 55 ACTIVITAT 21


Destria si les següents mesures impliquen una major o menor intervenció en l'economia per part del sector públic:


a) Fixació d'un preu màxim per al pa. MAJOR

b) Reduir els requisits per obrir un estanc. MENOR
c) La reducció dels impostos de l'alcohol. MENOR
d) Augmentar el volum d'obres públiques. MAJOR
e) Incentivar la compra de tractors. MAJOR
f) Suprimir els ajuts per a adquisició d'un habitatge. MENOR

PÀG 51 ACTIVITAT 9


Per als consumidors, a l'hora de demanar al mercat quantitats d'un producte que els interessa, quin tipus de relació hi ha entre el preu i la quantitat? Explica-ho La relació que hi ha entre el preu i la quantitat es, quan compres grans quantitats pagues menys que si compres poques quantitats


PÀG 51 ACTIVITAT 11


Per què diem que és circular la relació entre famílies i empreses? Perquè els dines que cobren els consumidors pel treball que fan a les empreses, o els diners que els donen en préstec, retornen a les empreses quan compren els béns i serveis que necessiten. 


PÀG 54 ACTIVITAT 14


Descriu en les teves paraules el fluix circular de la renda 

El fluix circular de la renda són les relacions de l'intercanvi de béns i rendes entre famílies i empreses mitjançant els mercats amb la regulació del públic.

PÀG 54 ACTIVITAT 19


A partir de la taula 3.1 de la unitat, assenyala quina funció realitzen les empreses en els següents casos:

a) La compra de cargolam que Ikea fa a empreses més petites. Coordinar la producció

b) L'invent d'IBM de l'ordinador personal 1981. Crear  o afegir valor
c) La ubicació d'hotels a la cota valenciana per satisfer la demanda turística Coordinar la producció
d) La transformació que fa un fuster de las fuster en mobles. Crear ocupació i generar riquesa


UNITAT 4 

PÀG 61 ACTIVITAT 1

Amb quina intenció es dóna personalitat jurídica a una empresa? La personalitat jurídica li deixa a qui es el propietari de la casa o l'empresa, permanent el dret de comprar i vendre i per tant li dona bens

PÀG 61 ACTIVITAT 2

En què es diferencia l'empresari individual de l'emprenedor de responsabilitat limitada?
La diferencia es que un empresari individual (autònom) la responsabilitat legal il·limitada i un emprenedor te una responsabilitat limitada es responsabilitza legalment il·limitada amb l'expectació de l'habitatge.


PÀG 64 ACTIVITAT 4

Quina és la manera més habitual d'organitzar l'empresa moderna?  
Aprovisionament, Producció, Recursos Humans, Màrqueting, Finançament i inversió, Direcció

PÀG 64 ACTIVITAT 5

En què es diferencia l'entorn general específic? Posa exemples que estableixin clarament la diferència entre els dos tipus d'entorn.   Es diferencien en que el entorn global afecta igual a qualsevol empresa i en el entorn específic influeixen en el funcionament d'una empresa en concret. 
Exemple entorn global: Una canvi al govern, vaga general...
Exemple entorn específic: una pujada de preus en les verdures...


PÀG 64 ACTIVITAT 6

Esmenta productes substitutius dels següents béns i serveis: gasolina, margarina, taronges, cafè, anar al cinema.  

Gasolina= Gasoil
Margarina= Mantega
Taronges= Mandarines
Cafè= Te
Anar al cinema= Anar al teatre

PÀG 65 ACTIVITAT 7

Què fa que les empreses adoptin voluntàriament la RSC? Les empreses fan la RSC voluntàriament, ja que els ajuda a quedar millor i agradar més al públic i als consumidors, així veuen que es preocupen per les inquietuds socials i mediambientals.

PÀG 65 ACTIVITAT 8

En l'actualitat, quin tipus d'inquietud formen part de la RSC? La RSC va més enllà de l'ètica i  la responsabilitat empresarial, perquè inclou:
a) Les preocupacions de la societat, a més de les de la mateixa empresa.
b)A tota la societat, en la mesura que a banda del propis treballadors i propietaris també implica proveïdors, clients, mitjans de comunicació, el medi ambient o l'opino pública.

PÀG 72 ACTIVITAT 1

Per què la forma jurídica és el criteri més rellevant de classificació de les empreses.
La classificació de les empreses segons la forma jurídica és la més important a causa de les seves implicacions pràctiques pel que fa a les seves característiques i forma de funcionament.


PÀG 72 ACTIVITAT 2

Des del punt de vista de la responsabilitat, quin és l'avantatge de les societats sobre les empreses individuals? Que en la societat, la responsabilitats limitada i només es patrimoni empresarial,es a dir en cas de que l'empresa s'enfonsi i degui diners, només poden treure coses a l'empresa, en canvi en les empreses individuals, poden treure coses a la empresa i als empresaris.

PÀG 72 ACTIVITAT 3

Per què en una cooperativa pot ser difícil arribar a un acord? Es difícil arribar a un acord ja que cada cooperativa té un vot.

PÀG 72 ACTIVITAT 4

Quina àrea de l'organització no és propia de les empreses comercials? La producció no es propia de les empreses comercials, perquè les empreses venen els productes.

PÀG 72 ACTIVITAT 5

Què representa un organigrama? Com es construeix?
Un organigrama és la representació gràfica de l'estructura d'una empresa. En un organigrama les relacions d'autoritat i  subordinació es mostren de dalt a baix, de manera que qui està més amunt té més autoritat i aquells que estan a la mateixa altura tenen la mateixa autoritat.

PÀG 72 ACTIVITAT 14

Determina quin tipus d'empresa, en funció de la forma jurídica, és la més escaint per a cadascun dels cassos següents:

a) Empresa d'amics que calculen que en poc temps obtindran elevats benefici Empresa individual/ Empresari individual (anònim)

b) Empresa unipersonal amb pocs beneficis al principi i amb un propietari que té un habitatge al seu nom. Empresa individual/ Emprenedor de responsabilitat limitada

c) Empresa que es vol organitzar de tal manera que els seus integrants puguin comprar barat. Societat cooperativa

d) Empresa de transports per carretera en la qual el punt important és l'aportació de diners, i no la personalitat dels aportant. Societat anònima


PÀG 73 ACTIVITAT 20

Classifica els següents Impostos en directes/ indirectes i progressius/proporcionals

a) Impost sobre la Renda de les Persones Físiques Impost Directe/ Progressiu
b) Impost de Societats Impost Directe/Proporcional
c) Impost  sobre el Valor Afegit Impost  Indirecte/Proporcional

UNITAT 5

PÀG 84 ACTIVITAT 3

Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important? Justifica la teva resposta El més important és el segon pas, Prioritzar despeses, ja que d'aquesta manera es classifica les despeses per veure quines són les obligatòries, les variables necessàries i les innecessàries

PÀG 84 ACTIVITAT 4

Esmenta fins a cinc contexts o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, per planificar mitjançant un pressupost per estalviar? 

Fer front a emergències o imprevists
Fer plans futurs
No tenir deutes
Evitar de malvendre inversions
Anticipar-se a situacions laborals no desitjades


PÀG 93 ACTIVITAT 5

Per a cada cas, calcula el termini en mesos que cal per assolir l'objectiu desitjat o l'estalvi necessari en funció de termini.

OBJECTIU
TERMINI EN MESOS
ESTALVI NECESSARI
Moto
1200€
48
25€ 
Consola del joc
400€
20
20€
iPhone
600€
12
50€ 
Estiu
200€
 5
40€
Guardiola (estalvi)
360€
 12
30€


PÀG 93 ACTIVITAT 6

Classifica les següents despeses segons el grau en què són prescindibles:

a) Consum del mòbil: Despeses innecessàries 
b) Comunitat de veïns: Despesa fixa obligatòria
c) Fotocòpies dels apunts d'Economia: Despeses necessàries
d) Gasolina per a la moto: Despeses necessàries
e) Impost de la circulació de la moto: Despesa fixa obligatòria

PÀG 93 ACTIVITAT 7

Aquestes són les despeses pressupostades i reals de la Marta als mesos de gener (despeses pressupostades) i febrer (despeses reals)

                           

Pressupost
Real
Consum mòbil
30€
40€
Sortir amb els amics
50€
30€

A partir de les dades anterior:

a) Calcula les variacions absolutes

40-30= 10, 30-50= -20

b) Calcula les variacions percentuals

40-30/30x100= 33'33, 30-50/50x100= -40

c) Comenta els resultats

Variacions absolutes:

Consum del mòbil: he gastat 10€ de més
Sortir amb els amics: he estalviat 20€

Variacions percentuals:

Consum del mòbil: he gastat el 33% de més
Sortir amb els amics: he estalviat 40 %

PÀG 93 ACTIVITAT 10

A partir de las següent taula:

Treballador
Base reguladora
Salari anterior
Anys cotitzats
Laura
1300€
1250€
20
Enric
1500€
1400€
25
Adrià
1700€
1500€
30


a) Calcula la pensió pública que pertocaria a aquests treballadors

Treballador
Anys cotitzats
Base reguladora
Percentatge
Pensió Pública
Laura
20
1300€
65%
845€
Enric
25
1500€
80%
1200€
Adrià
30
1700€
90%
1530€



b) Calcula la pensió privada que necessitarien en aquests treballadors si tenim en compte que, en funció de les seves circumstàncies personals, la Laura, l'Enric i l'Adrià necessitaran el 80%, el 100% i el 95% dels ingressos que rebien mentre estaven en actiu

Treballador
Salari anterior
Necessitats
Pensió Pública
Pensió Privada
Laura
1250€
80%
1000
845€
+155
Enric
1400€
100%
1400
1200€
+200
Adrià
1500€
95%
1425
1530€
-105


UNITAT 6

PÀG 99 ACTIVITAT 2

2.Explica la relació que existeix entre liquiditat,seguretat i rendibilitat.
La relació es que les tres són maneres de invertir.

PÀG 101 ACTIVITAT 4

Per què és important el perfil de cada persona a l'hora de invertir? Perquè cadascú té diferents necessitats a l'hora de invertir.

PÀG 101 ACTIVITAT 5

Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable El avantatge de la renda fixa es que et retornen els diners invertits en un termini determinat, el inconvenient es que no es poden treure els diners fins que s'acabi el termini. Un avantatge de la renda variable es que pots treure els diners quan vulguis i un inconvenient es que no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.

PÀG 103 ACTIVITAT 11

Què vol dir que un préstec és a interès variable? Vol dir que puja o baixa el preu al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.

PÀG 103 ACTIVITAT 12

Per què la  TAE d'un préstec és sempre superior a l'interès nominal? Es superior ja que integra totes les depeses i interessos.

PÀG 110 ACTIVITAT 1

Assenyala les diferències que existeixen entre la renda fixa i variable quant a rendibilitat.
Els valors de la renda fixa paguen una rendibilitat establerta anticipadament i la de renda variable no ofereixen una rendibilitat preestablerta.

PÀG 110 ACTIVITAT 6

En què consisteixen els anomenats números vermells? Es quan gastes més diners del quals tens realment.

PÀG 110 ACTIVITAT 15

Fa dotze mesos, el Camilo va construir una cartera d'inversió que combinava renda fixa, renda variable i fons d'inversió d'acord amb el que pots veure a la Taula 6.9.

En l'actualitat, el Camilo vol conèixer la rendibilitat que li han proporcionat les diferents inversions


UNITAT 7

PÀG 119. ACTIVITAT 4

Quin és el principal inconvenient de la banca online? El principal inconvenient de la banca online es la vulnerabilitat d'internet, ja que sinó es té precaució poden haver-hi moltes utilitzacions fraudulentes.

PÀG 122. ACTIVITAT 6

Per què els productes bancaris són font de drets i obligacions? Perquè són correctes, i el contractes impliquen drets i obligacions.

PÀG 128. ACTIVITAT 2

En què es diferencien els diners legals i els bancaris? Els diners legals són bitlles i monedes de curs legal emesos pels bancs centrals de cada país. Els diners bancaris són els que, en certa manera, només existeixen virtualment, perquè estan al banc.

PÀG 128. ACTIVITAT 3

En què es diferencien els comptes corrents i els d'estalvi? L'única diferencia és que en el compte corrent es pot disposar dels fons mitjançant xecs, i en el compte d'estalvi s'utilitza la llibreta d'estalvi



PÀG 128. ACTIVITAT 4

Quines són les característiques de les llibretes per a joves? Les característiques de les llibrets per a joves són que es lliure de comissions i amb incentius, com ara activitats, sorteig i regals 

PÀG 128. ACTIVITAT 5

Per què són penalitzats aquells que disposen abans d'hora dels diners dipositats en imposicions a termini fix? Es una remuneració en forma d'interessos que es compromet a mantenir-los durant un termini determinat, de manera que no pot disposar-ne sense assumir una penalització.


PÀG 128. ACTIVITAT 6

Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix

a) Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi - Dipòsit a la vista 
b) Existeix una penalització per disposar dels diners abans del temps pactat - Dipòsit a termini fix
c) Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys - Dipòsit a la vista 
d) No funciona com a <<suport operatiu>> de les operacions bancàries - Dipòsit a termini fix
e) És possible la retirada de diners des de caixers automàtics - Dipòsit a la vista 
f) Són els comptes bancaris que generen més interessos - Dipòsit a termini fix

PÀG 125. ACTIVITAT 9

Quines prestacions ofereix la targeta de crèdit en relació amb la de dèbit? 
La de crèdit permet comprar ara, i pagar desprès, i també decidir si ho vols ara o en 2,3... mesos hi ha fons per a emergència i a vegades es pot gastar més del que i ha en la targeta.

PÀG 128. ACTIVITAT 14

Assenyala si les característiques següents són un avantatge o un inconvenient característiques de les targetes de dèbit, les de crèdit o ambdues:

a) Vàlida per realitzar compres en comerços: AVANTATGES DE LES DUES TARGETES
b) Interès alt en cas d'impagament a final de mes: INCONVENIENTS TARGETA DÈBIT
c) Despeses de manteniment: INCONVENIENT DE LES DUES TARGETES
d) És possible ajornar el pagament de les compres: AVANTATGE TARGETA CRÈDIT
e) Vàlida per realitzar compres per Internet: AVANTATGE TARGETA CRÈDIT

PÀG 129. ACTIVITAT 16

Al llarg d'aquest mes, el Jaume ha tingut els següents moviments en la seva llibreta d'estalvi:


Despeses
Ingressos
Retirada de caixer: 100,00 €
Transferència al seu favor: 300,00 €
Rebut del supermercat: 39,32 €
Ingrés en efectiu: 25,00 €
Òptica: 69,00 €
Interessos al seu favor: 1,34 €
Rebut del mòbil: 29,55 €



a)Confeccions un extracte  bancari semblant al de l'activitat resolta 1 i inscriu en ell els moviments corresponents a les operacions anteriors.

Data
Data valor
Concepte
Import
Saldo posterior
18/01
18/01
Ingrés al seu favor
1'34 €
257'76 €
21/01
21/01
Ingrés en efectiu
25'00 €
282'78 €
23/01
23/01
Rebut del mòbil
-29'55 €
253'23 €
25/01
25/01
Rebut supermercat
-39'32 €
213'91 €
26/01
26/01
Òptica
-69'00 €
144'91 €
28/01
28/01
Retirada de caixer
-100'00 €
44'91 €
29/01
29/01
Transferència al seu favor
300'00 €
344'91 €



b)Quin era el seu saldo inicial si el saldo final és de 344,91€? El saldo inicial és de 256'44 €

PÀG 128. ACTIVITAT 8

Quins són els factors fonamentals a l'hora de contractar un compte bancari? Els factors fonamentals són les comissions i despeses en general, els costos de descoberts o <<números vermells>> i la facilitat i el cost de disposar de targetes de dèbit i de crèdit.

PÀG 128. ACTIVITAT 9

Que és el més aconsellable abans de contractar qualsevol producte financer amb una entitat bancària? El més aconsellable és recollir informació sobre bancs diferents i no precipitar l'elecció

PÀG 128. ACTIVITAT 10

Quins aspectes són negociables un cop ja treballem amb una entitat bancària? Els aspectes que son negociables són bones condicions en noves contractacions de productes bancaris i millores en les condicions dels que ja estan contractats

PÀG 128. ACTIVITAT 11

Quan podem efectuar una reclamació contra un banc davant el Banc d'Espanya? Un cop comunicada la resposta acreditada a la nostra reclamació, o si passen dos mesos des de la dat que la presenten i no s'ha resolt, podrem interposar una reclamació davant el Banc d'Espanya, sigui per via telemàtica o bé per escrit en paper.

UNITAT 7

PÀG 135 ACTIVITAT 2

Pel que fa als indicadors econòmics:

a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per el govern d'un país? 
Fa la funció de quantificar numèricament, comparar la situació, orientar la polític microeconòmica i analitzar l'evolució dels indicadors en el temps 

b) Quin tipus de comparacions permeten establir?
Comparar la situació de diferents comunitats o països

PÀG 135 ACTIVITAT 3

L'estiu passat una entrada a la piscina municipal constava 5 €. Aquest estiu el preu ha pujat a 6 €.

a) Calcula la taxa de variació percentual de preu d'entrada a la piscina?

6-5/5 · 100 = 20%

b) Amb aquesta única dada quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat

Galopant


PÀG 135 ACTIVITAT 4

Considera un país amb aquestes macromagnituds (en milers d'euros)

Consum privat
600€
Despesa pública
100€
Intervenció empresarial
250€
Exportacions
100€
Importacions
150€

Calcula el PIB amb les dades anteriors

PIB= C + I + G+( X - M )
PIB= 600 + 250 + 100 + ( 100 - 150 ) = 900 €


PÀG 135 ACTIVITAT 5

Argumenta si el PIB espanyol mesura les següents activitats:

a) El treball domèstic no remunerat  No PIB
b) Allò que produeix una empresa espanyola a Itàlia  PIB
c) Un ordinadors preparat per a la venda  PIB
d) El paper que forma part d'un llibre  No PIB
e) Allò que produeix una empresa equatoriana a Espanya  PIB
f) El voluntariat en una ONG  No PIB

PÀG 141 ACTIVITAT 8

Com és possible que la inflació beneficiï uns i ens perjudiqui uns altres? Els perjudicats de la inflació es degut a que quan pugen els preus no poden comprar tantes coses ja que no tenen els diners necessaris per tant perden poder adquisitiu. Mentres que els beneficiaris es beneficien gràcies a d'inflació ja que els redueix el que han de pagar

PÀG 141 ACTIVITAT 9

En què consisteix la incertesa que genera la inflació? Davant la impossibilitat de predir quins productes o recursos productius es veuran afectats per la inflació i la possibilitat que no es correspongui amb les expectatives, la inseguretat serà el clima predominant. Com més gran sigui la taxa d'inflació, també ho serà la sensació d'inseguretat

PÀG 148 ACTIVITAT 12

L'any passat la subscripció anual  diaria valia 1200 €. Si aquesta temporada costa 1300 € quina ha estat la variació percentual de la subscripció aunal en relació amb la temporada passada?

PÀG 148 ACTIVITAT 13

En quin component del PIB inclouries cadascuna de les següents operacions?

a) Una empresa que ampli les seves fàbriques amb instal·lacions i maquinària

b) La construcció d'una autovia per part de l'Estat

c) La compra d'una consola de joc per part del Lluís. Estalviadors

d) La venda a Noruega de cotxes produïts a Espanya. Empreses exportadores

e) La compra per part d'Espanya de material ferroviari produït a França. Empreses importadores











No hay comentarios:

Publicar un comentario