En alguns casos, però, el que és just o no és matèria
opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és...
a) Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i
treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels
diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la
matèria, millor nota.
b) També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han
dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat
centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar
atent a classe ja en té prou?
c) Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat,
independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de
coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims de
la matèria- no han estat capaços de millorar.
d) També podríem fer servir l’aprovat general. Desprès de
tot, tothom ha de suportar el profe el mateix nombre d’hores, aproximadament...
1.Obre un nou post al teu bloc. En primer lloc, explica
si aquesta qüestió és, al teu entendre, d’economia normativa o d’economia positiva.
El text està parlant d'economia normativa ja que totes les frases contenen el podria i són coses que no s'han fet encara.
2. Explica quina és, i per què, la solució més justa –segons
la teva opinió- en aquest cas.
La més justa es la perquè es la que engloba totes les frases següents, però també es podrien aplicar coses de la B, com per exemple el esforç, es ha dir que l'esforç no sempre s'avalua amb les notes, potser hi ha un alumnes que treu molt males notes i s'esforça més que un alumnes que treu molt bones notes.
perquè es la que engloba totes les frases següents